Aquesta obra de millora que discorre a través de l’eix del carrer del Marroc (entre Selva de Mar i Puigcerdà), s’ha executat segons criteris de ‘superilles’. En conjunt, es tracta d’un eix de connectivitat bàsicament per a transport públic i bicis i la seva implantació permet la pacificació dels vials interiors reservats a trànsit de vianants, serveis i càrrega i descàrrega.

Barcelona compta, des de fa unes setmanes, amb una nova obra de millora urbana que facilitarà la connectivitat entre un sector del barri de Provençals del Poblenou i el barri del Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí : es tracta d’una via bàsica que inclou un carril bus, un carril bici unidireccional i dos carrils de circulació general, un vial construït aplicant criteris de ‘superilles’.

Aquestes obres, impulsades per l’Ajuntament de Barcelona i executades per l’Institut Municipal d’Urbanisme han tingut un cost aproximat d’uns 5.528.000 €. Un eix millorat que es distribueix al llarg de 4 trams (entre els carrers de la Selva de Mar i Puigcerdà) i que ha generat una superfície urbanitzada de 16.000 m² .

De fet, aquest condicionament urbà ja estava contemplat en la renovació de les àrees industrials del Poblenou, proveint aquesta nova àrea resultant d’un Pla Especial d’Infraestructures on es concretava i planificava el procés de nova urbanització dels sòls industrials dotant-los d’una infraestructura urbana adient.

Les obres de millora han inclòs, bàsicament: demolició de vorades i paviments, pavimentació de voreres, col·lectors nous (PVC), adaptació d’estructures a la xarxa Districlima, nou drenatge, instal·lació d’aparcabicicletes, guals amb pendent reduït, bandes amb relleu per a persones amb discapacitat visual, arranjament de jardineria i parterres, voreres amples lliures d’obstacles i, en general, una major i millor accessibilitat per a la mobilitat urbana en aquesta àrea de la ciutat.

Una nova accessibilitat que cal destacar per la seva ‘bondat’, sobretot per als vehicles de bombers, ja que les condicions d’aproximació i maniobrabilitat en aquest àmbit són molt òptimes.

Pel que fa al verd, destaquem la nova plantació d’arbrat, d’espècies arbustives, herbàcies i gramínies, aconseguint un efecte d’’onada vegetal’ al llarg de tota la perspectiva visual del nou àmbit. Hi trobem casuarines, gledítsies, sàlvies, berbenes, etc. En aquest apartat també cal destacar la nova xarxa de reg que s’hi ha instal·lat, on s’ha ampliat el programador existent per tal de poder gestionar les noves xarxes secundàries.

L’enllumenat compta amb dues tipologies de bàculs i un tipus de columna, i dos models de lluminària amb 3 potències diferents. Unes lluminàries (23, en total) que en la part baixa del corresponent bàcul, disposen d’un tractament específic de protecció per a l’oxidació, i per a altres tipus d’incivisme (adhesius, grafits, etc.). 

La semaforització és moderna i adaptada al nou carril bici ; a més, està interconnectada a la xarxa TIC de fibra òptica municipal, per tal de poder ser tele gestionada.

Finalment, i pel que fa a la neteja urbana, s’han disposat contenidors mòbils per a la recollida selectiva de residus (rebuig, matèria orgànica, vidre, paper i cartó, d’envasos de plàstic, tetrabrics i llaunes). I a més, s’ha reforçat aquest apartat de salut pública amb una RSU, una instal·lació de recollida pneumàtica d’escombraries, formada per una canonada d’acer de 50 cm de diàmetre que discorre al costat del col·lector de clavegueram.

Els cinc ítems dels criteris tècnics de les superilles

A continuació us detallem els cinc apartats en què s’estructuren els criteris que regeixen el model de superilles a la ciutat de Barcelona: per tipologia d’espai: si és una via bàsica, local, veïnal, eix cívic, node intermodal, de serveis o veïnal; atributs que ha de tenir l’espai: mobilitat, habitabilitat, i verd i biodiversitat; i elements analitzats per a cadascun d’aquests últims atributs:  mobilitat (vianants, bicicleta, bus, taxi, motocicleta, etc.); habitabilitat (confort acústic, lumínic, tèrmic, qualitat de l’aire, etc.); verd i biodiversitat (vegetació, aigua, fauna).

Els criteris responen al fet que es vol assolir per a cada tipus d’element, atribut i via, mentre que els paràmetres aclareixen la manera com s’han d’aplicar aquests criteris.