Un de cada cinc turismes i una de cada quatre furgonetes no podran circular en cas d’episodi ambiental

Els vehicles amb distintiu ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT) estalvien entre un 32% i un 80% de les emissions d’NO2 i entre un 69% i un 94% de les emissions de PM10, respecte a un vehicle sense etiqueta. El dièsel encara és el combustible majoritari, tot i que en les noves adquisicions aquesta tendència està canviant a favor de la benzina, els híbrids comencen a tenir importància en l’àmbit urbà i els vehicles elèctrics encara són testimonials.

L’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) han analitzat els vehicles que circulen a l’àmbit metropolità, zona urbana i vies ràpides metropolitanes, per saber-ne l’impacte real sobre la qualitat de l’aire.

L’estudi ha identificat 176.365 vehicles (un 45,2% en vies ràpides, un 51,5% en l’àmbit urbà dels municipis i un 3,3% en altres àmbits) i ha mesurat correctament les emissions de més de 92.365 vehicles, mitjançant mostres escollides estratègicament en 31 punts de mesura de la metròpolis i distribuïts per obtenir un coneixement complet de la mobilitat metropolitana.

Segons l’estudi, en termes generals els vehicles sense etiqueta de la DGT corresponen a un total d’entre el 20% i 25% dels que circulen a l’àrea metropolitana de Barcelona. Són els que emeten més partícules contaminants i que, per tant, tindran la circulació restringida a la zona de baixes emissions en cas d’episodi de contaminació a partir de l’1 de desembre de 2017.

Els vehicles amb etiqueta Eco i Zero Emissions assoleixen el 4,3% del parc de vehicles que circula en l’àmbit urbà, en part, per la flota de taxis.

Distribució d’etiquetes ambientals

Les zones amb una proporció més gran de vehicles més contaminants (sense etiqueta) en circulació corresponen a la perifèria de Barcelona, que és on el parc és més envellit, ja que és al centre de la ciutat on també circulen un nombre més alt de taxis que fan que aquesta proporció es redueixi.

Concretament, en l’àmbit urbà un 20% dels vehicles no tenen distintiu ambiental de la DGT (sense etiqueta). Un 43,10% dels vehicles s’associen a l’etiqueta B, de color groc. El 23,80% dels vehicles que circulen en l’àmbit urbà, a l’etiqueta C, de color verd. Finalment, hi ha un 4% de vehicles amb etiqueta Eco (bàsicament, híbrids a gasolina), i només un 0,3% amb etiqueta 0 (Zero Emissions).

D’altra banda, a les vies ràpides el 24,5% dels vehicles no tenen distintiu ambiental de la DGT (sense etiqueta). Això representa un 4,5% més de vehicles sense etiqueta respecte a l’àmbit urbà. En aquest cas, hi ha un 1,2% de vehicles que circulen amb etiqueta Eco i només un 0,1% de vehicles que circulen amb l’etiqueta Zero Emissions. Ambdues xifres són inferiors a les de l’àmbit urbà.

El dièsel, combustible majoritari

Segons l’estudi, els vehicles elèctrics encara són testimonials, però els híbrids comencen a tenir importància en l’àmbit urbà (3,3%). Tot i això, el dièsel encara és el combustible majoritari, tant en l’àmbit urbà (65%) com en les vies ràpides (72%), seguit de la gasolina, que representa aproximadament un 34,3%.

No obstant això, les vendes de dièsel han anat disminuint, al juny del 2017, per primera vegada des dels anys noranta, les vendes de gasolina superen les de dièsel.

En canvi, a les vies ràpides la presència del dièsel augmenta fins al 72%. Bàsicament, perquè hi ha una proporció més gran de turismes, en relació amb les motos, i menys presència de taxis (vehicles híbrids).

En l’àmbit urbà, la circulació de turismes és del 57%, tot i que al centre de Barcelona baixa 10 o 15 punts per les motos i els taxis. A l’àrea metropolitana, a més de la circulació dels turismes, es troben les furgonetes (13,5%), les motos (11,5%) i els taxis (10,2%). En vies ràpides, en canvi, la circulació dels turismes augmenta gairebé fins al 73%.

Emissions contaminants

L’estudi també demostra clarament que els vehicles dièsel que circulen per l’àrea metropolitana emeten més emissions contaminants (NOx i PM) que els vehicles de gasolina, i ratifica que les diferents normatives EURO (excepte l’EURO 5) han suposat un descens progressiu sobre les emissions dels vehicles.

Pel que fa a les emissions dels vehicles (NOX i PM), en relació amb el tipus de vehicle i la mitjana de passatgers, les emissions per quilòmetre i passatgers fan més recomanable el transport públic col·lectiu, seguit dels turismes i les motocicletes.

Els vehicles amb distintiu ambiental de la DGT emeten entre un 32% i un 80% menys de NO2 i entre un 69% i un 94% menys de PM que un vehicle sense etiqueta.

Un parc circulant envellit

L’antiguitat mitjana de tots els vehicles en vies ràpides és de 8,4 anys, i de 7,9 anys en àmbit urbà. En aquest sentit, el fet que en l’àmbit urbà hi hagi més taxis ajuda a rebaixar la mitjana d’antiguitat dels vehicles.

Segons els tipus de vehicle, en l’àmbit urbà els vehicles més antics són els camions i autobusos, amb una antiguitat de 10,3 i 8,8 anys respectivament. Els segueixen els turismes i les furgonetes, amb una antiguitat de 8,4 i 7,7 anys, respectivament. D’altra banda, els taxis i els vehicles de serveis només tenen antiguitats mitjanes de 4,2 i 3,5 anys, respectivament.

Segons els resultats de l’estudi i en comparació amb un de semblant que es va fer exclusivament al municipi de Barcelona l’any 2009, el parc circulant s’ha envellit gairebé dos anys a causa de la crisi econòmica. En aquest sentit, a la ciutat de Barcelona s’ha passat d’una antiguitat mitjana de 5,66 anys al 2009 a 7,5 anys al 2017. Els camions són el tipus de vehicle que més destaca, amb 3,3 anys d’augment de l’antiguitat.

L’estudi també posa de manifest la diferència entre el parc censat (amb les dades dels municipis i de la DGT) i el parc que realment circula actualment a la metròpolis. En aquest sentit, s’observa que els vehicles més nous s’utilitzen molt més que els vehicles vells. Fet molt remarcable en el cas dels turismes.

Com ens movem?

Amb els resultats d’aquest estudi, també es posen de relleu els desplaçaments intermunicipals dels vehicles circulants.

Un 55% dels vehicles que circulen per la ciutat de Barcelona no estan censats a la ciutat (vehicles externs a la ciutat). En comparació amb unes dades anteriors del 2009 de Barcelona, que recollien que aquesta xifra fa vuit anys era del 52%, s’extreu que el nombre de vehicles externs a la ciutat de Barcelona augmenta.

D’altra banda, a la resta de ciutats analitzades, el 46% dels vehicles no estaven censats al mateix municipi.

Tenint en compte que el trànsit és el principal responsable de la baixa qualitat de l’aire a les aglomeracions urbanes, els resultats d’aquest estudi permetran conèixer millor l’impacte ambiental del parc de vehicles metropolità actual sobre la qualitat de l’aire, i els classifica per tipus de vehicle, carburant i norma euro (antiguitat).

Així, aquests resultats permetran avaluar els impactes de les mesures per millorar la qualitat de l’aire de la metròpolis i dissenyar, si escau, noves actuacions.