Reducció de les principals causes de mortalitat prematura a la ciutat

S’indica també una lleu reducció de les desigualtats de salut entre barris pel que fa a l’esperança de vida, i també es fa palès que la meitat de la població pateix nivells de soroll alts, una percepció que augmenta a l’Eixample i Ciutat Vella.

L’informe anual “La Salut a Barcelona”, que elabora l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)presenta l’estat de salut de la ciutadania en el marc dels determinants de l’entorn socioeconòmic i de l’entorn físic, i n’ofereix els resultats referents al 2016. “Aquest informe és una bona radiografia de l’estat de salut dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, ens permet fer una millor intervenció i una millor planificació en el conjunt de les polítiques de la ciutat”, ha assegurat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz.

L’esperança de vida i la mortalitat

L’esperança de vida l’any 2015 (les dades del 2016 encara no estan disponible) va ser de 80,8 anys pel que fa als homes i de 86,6 anys pel que fa a les dones, xifres molt similars a les de l’any anterior (80,5 i 86,7 respectivament l’any 2014). Les desigualtats quant a l’esperança de vida entre barris de la ciutat se segueixen amb una metodologia específica, en què els resultats disponibles apunten a un fre o alentiment de les diferències. A més, la major part de les causes de mortalitat prematura romanen estables o decreixen lleugerament.

Les condicions de vida a Barcelona

El 9% de les llars viuen en pobresa material severa. Segons la classe social, la pobresa es concentra en les llars de classe no qualificada, en què és del 27,4%, mentre que en les classes més benestants és de l’1,2%. Igualment, un 10,6% de les llars de Barcelona pateix pobresa energètica (un 23,4% entre les classes socials més desfavorides respecte a un 4,8% en les més benestants).

Els serveis sanitaris

El 64,3% de la població barcelonina té cobertura sanitària exclusivament pública, però aquest percentatge és molt diferent entre els districtes, i en són els dos més extrems Sarrià – Sant Gervasi (25,9%) i Nou Barris (83,4%). L’ús dels serveis d’urgències hospitalaris l’any 2016 a la ciutat va ser d’unes 342 persones per 1.000 habitants en el cas dels homes i de 380,1 en les dones.

L’entorn físic

El 68% de la població de Barcelona està exposada a nivells superiors als establerts d’òxids de nitrogen NO2 (tant els valors límits de la Unió Europea com els de referència de l’Organització Mundial de la Salut).

Pel que fa a la contaminació acústica, la ciutat disposa d’un mapa de percepció del soroll fet a partir d’enquestes a la població, ja que es tracta d’un factor que incideix en la salut de les persones. El 47,8% de la població de Barcelona declara que hi ha molt soroll al seu barri. Les dades del 2016 mostren que a Ciutat Vella i a l’Eixample, set de cada deu veïns i veïnes declaren que al seu barri hi ha molt de soroll.