Recuperem la cooperativa Segle XX per al veïnat

L’edifici de la cooperativa Segle XX ja és de titularitat municipal, després que l’Ajuntament de Barcelona l’hagi expropiat per uns 670.000 euros. D’aquesta manera, s’ha donat resposta a una antiga reivindicació veïnal perquè l’edifici tornés a ser per al veïnat.

El veïnat reclamava l’edifici des de l’any 2006. Fruit d’aquesta reivindicació del patrimoni cooperatiu, en el mandat anterior ja se’n va iniciar el procés d’expropiació, després de fer un canvi de planejament que qualificava l’espai d’equipament de titularitat pública. L’edifici, de planta baixa i tres pisos, va ser projectat per Miquel Niubó i Munté l’any 1939 i és d’estil expressionista.

A partir d’ara l’Ajuntament de Barcelona iniciarà totes les actuacions necessàries per determinar l’estat de l’edifici, redactar els projectes de rehabilitació i executar-hi les obres pertinents perquè l’antiga cooperativa Segle XX disposi d’equipaments en el futur. L’immoble està situat als números 1-3 del carrer de l’Atlàntida i té 572 metres quadrats de superfície construïda.

Paral·lelament, està previst que a principis d’any comenci el procés que ha de permetre, juntament amb el veïnat i les entitats de la zona, definir quins seran els usos que tindrà aquest espai. Al llarg dels anys el veïnat ha fet diferents propostes sobre quin ha de ser el destí de l’edifici, i aprofitant aquesta feina, s’iniciarà un cicle de debats per concretar el projecte per a l’equipament, que estarà orientat a la cultura i als joves del barri.

Una llarga reivindicació veïnal

La Sociedad Cooperativa de Consumo Siglo XX va ser fundada el 1901 per un grup de cent associats. Al principi l’entitat es va organitzar al voltant d’una botiga de queviures i es dedicava a la gestió popular del consum en un moment en què la classe obrera vivia en unes condicions econòmiques molt precàries i hi havia una gran fractura social.

El funcionament de l’espai feia que els socis comencessin a pagar una quota i, passat un període de temps, poguessin adquirir productes de la cooperativa. A més, la quota servia per cobrir malalties, pensions de vellesa o viudetat i per solidaritzar-se amb causes humanitàries com, per exemple, ajudar les famílies dels mariners morts en naufragis.

Amb el pas dels anys, la cooperativa va incrementar l’activitat i va obrir un forn de pa, un cafè taverna i una sucursal de la botiga de queviures al carrer de l’Atlàntida, número 25. A finals dels anys vint en va arribar l’esplendor. En aquell moment tenia uns tres-cents socis i una moneda pròpia.

Amb l’arribada de la República, l’entitat va passar a dir-se Cooperativa Obrera Popular El Siglo XX. Posteriorment, la Guerra Civil en va aturar l’activitat, fins que, el gener del 1939, el dia abans que les forces franquistes ocupessin Barcelona, l’edifici va ser destruït per un bombardeig.

Durant els primers anys de la dictadura, una junta rectora va assumir els deutes de l’entitat, va aconseguir un crèdit, va comprar el solar i va començar a construir-hi un edifici nou de tres plantes, que es va inaugurar l’any 1941. L’activitat es va anar orientant cap al lloguer de locals de l’edifici i l’organització d’activitats socials i culturals.

El bar va convertir-se en el punt de trobada de molts pescadors del barri i el punt fort de l’entitat, mentre que el forn de pa va tancar, i la botiga funcionava a mitja màquina. A la dècada dels vuitanta l’activitat cooperativa es va anar esvaint.

L’any 2006 va començar una campanya veïnal per recuperar El Siglo XX per al barri i per esclarir les condicions de la dissolució i de la propietat de l’immoble. El 2014 l’Ajuntament de Barcelona va iniciar els tràmits per poder expropiar l’edifici, que han acabat aquest mes.