Recta final de la remodelació de la Trinitat Nova amb el lliurament dels darrers 39 habitatges a les famílies afectades

La substitució dels 892 habitatges afectats per patologies al barri de la Trinitat Nova, a Nou Barris, es va iniciar l’any 1999 i culmina ara amb el lliurament dels 39 darrers pisos. El procés de remodelació del barri acabarà durant els propers mesos amb els darrers enderrocs dels pisos que ara deixen buits les 39 famílies i amb la urbanització d’una gran plaça pública.

Es tracta de la culminació d’un procés que fa dues dècades que està en marxa i que va començar amb la signatura del conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya i l’Associació de Veïns de la Trinitat Nova, amb l’objectiu de substituir 43 blocs de pisos que presentaven deficiències constructives i estructurals greus i que havien quedat obsolets. D’acord amb el conveni signat, la Generalitat de Catalunya ha assumit l’edificació de nous habitatges per substituir els pisos vells i l’Ajuntament s’ha encarregat de gestionar la resta del procés: expropiar a les famílies els pisos afectats que calia enderrocar, enderrocar-los un cop les famílies han estat reubicades i urbanitzar l’entorn que s’ha anat construint.

El procés, que ha durat gairebé dues dècades, ha estat singular perquè tota l’operació de transformació s’ha realitzat a l’interior del barri. Cap família ha hagut de marxar de la Trinitat Nova i totes han tingut la possibilitat d’accedir a un pis alternatiu de promoció pública i de nova construcció molt a prop del lloc on vivien inicialment.

Fases del procés

L’any 1999, després de la signatura del conveni, va començar el disseny dels plans urbanístics. La primera pedra de la remodelació es va col·locar al carrer de les Chafarinas el 2003 a l’anomenat Edifici 0, on es van reallotjar les primeres famílies. Això va permetre l’enderroc dels habitatges afectats de patologies, que han anat deixant solars buits on es poden edificar més blocs de pisos de substitució.

El procés va afectar 892 habitatges i una desena de locals, de 43 blocs de pisos. Es van expropiar els habitatges de les unitats familiars, que van tenir dret a accedir a pisos de nova construcció, mitjançant la compra a preus públics molt per sota dels del mercat o el lloguer, en funció de si inicialment vivien en un pis de propietat o de lloguer. Algunes famílies van optar per un habitatge nou de protecció en altres barris del districte o van renunciar a l’adquisició d’un nou habitatge, i finalment 685 famílies han estat reallotjades en pisos nous.

En total s’han construït 607 habitatges nous a diferents edificis. L’operació urbanística continuarà amb l’enderroc dels set blocs que deixaran buits les darreres famílies que es traslladen i amb la urbanització d’una gran plaça.

La remodelació ha requerit una inversió municipal de 50 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 32,2 milions s’han destinat a l’expropiació d’habitatges i 17,8 milions a la urbanització d’espais vials i zones verdes.

Participació veïnal

Els veïns del barri han estat molt presents en la presa de decisions referents tant a les característiques dels nous habitatges com a la nova urbanització del barri. Un exemple és que les famílies han triat de manera participativa els noms de les noves illes de cases que s’han construït.

Transformació urbana

El procés no només ha modernitzat l’obsolet parc residencial de la zona, sinó que també ha transformat radicalment l’entorn urbà. D’una banda, s’ha canviat la fesomia urbana del barri, que pel fet d’estar situat a la falda de Collserola, presentava barreres arquitectòniques als carrers a causa de les pendents. En aquest sentit, s’han eliminat els accessos d’escales a alguns edificis que no estaven afectats per patologies. També s’hi han ampliat les zones de vianants i d’esbarjo. Finalment, la intervenció urbanística ha generat sis solars nous que es destinaran a la construcció de 379 habitatges públics a preu assequible.