Radiografia de la població jove que ni estudia ni treballa

L’informe “Joves amb necessitat d’inserció educativa o laboral” és una anàlisi demogràfica que identifica la població jove de la ciutat que no està matriculada a cap centre educatiu ni es troba en situació laboral activa. Segons l’estudi, un 13,2% de la població barcelonina d’entre 16 i 24 anys ni estudia ni treballa. Les conclusions han de servir de base per generar noves eines d’inserció.

El perfil tipus de la persona jove de Barcelona que no estudia ni està incorporada al mercat laboral és d’un home, de nacionalitat espanyola, solter, amb un nivell d’ensenyament secundari obligatori assolit i amb progenitors amb estudis de fins a segon grau. “Estem parlant de més de 17.000 persones que es troben en aquesta situació”, ha recordat el comissionat d’Educació, Miquel Àngel Essomba. “Això vol dir que, en una aula amb una trentena d’estudiants, quatre d’ells sortiran abocats a no estudiar ni treballar”, ha calculat.

Essomba també ha fet una valoració de les dades de l’estudi: “No poden ser plaents de cap de les maneres, ja que posen de manifest una cronificació primerenca de l’atur que pot causar risc d’exclusió social en moltes persones joves”, ha manifestat. El percentatge de joves de Barcelona que no estudien ni treballen és inferior al de la mitjana catalana i espanyola, que se situa en el 15%, però superior al de la mitjana de la Unió Europea, que és del 12%.

Segons l’informe, elaborat per l’Observatori de l’FP de la Fundació BCN, com més baix és el nivell educatiu assolit, més incidència hi ha de persones que no estudien ni treballen. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha expressat que les dades posen de manifest la manca d’un acompanyament per part de les institucions i de l’administració pública en la transició de l’educació obligatòria cap al món laboral.

“No ens hem de preguntar què han de canviar els joves, sinó què hem de canviar nosaltres”, ha assenyalat Ortiz. “És evident que els programes professionalitzadors no estan agradant al jovent, i això vol dir que cal dissenyar eines addicionals”, ha reflexionat Ortiz. L’estudi evidencia també que, perquè l’acompanyament institucional sigui efectiu, cal un registre únic de dades compartit entre l’administració educativa, la laboral i els serveis socials.