Què fan les ciutats europees per ser més transparents?

Representants de Londres, Hamburg, Milà, Dublín, Àmsterdam, Bordeus i Vílnius, així com de Barcelona, reflexionaran aquesta setmana sobre l’Administració pública i els models de gestió. La transparència pressupostària, la responsabilitat i la sostenibilitat de les finances públiques i la lluita contra fenòmens com la gentrificació centraran la trobada.

La trobada està organitzada per l’Institut Europeu d’Administració Pública (EIPA), amb la participació de la Comissió Europea —a través de l’Eurostat— i tindrà lloc dijous i divendres, 1 i 2 de juny.

L’aliança de ciutats, nascuda l’any 2014, va sorgir després de la crisi econòmica i financera global que va esclatar l’any 2008, la qual va posar en relleu la importància de disposar de models de gestió pública que permetin satisfer les necessitats de la ciutadania i desenvolupar polítiques socials i serveis de qualitat que garanteixin, alhora, un control i una gestió sostenible de les finances públiques.

L’actual Govern municipal ha posat l’accent en la transparència dels comptes públics i en la recerca d’eines pressupostàries i fiscals que ajudin a atendre problemes socials freqüents a les grans ciutats europees, com la gentrificació, i possibilitin la participació i l’auditoria ciutadanes en els comptes públics.

Per aquesta raó, la representació barcelonina presentarà als delegats europeus l’eina anomenada Pressupost Obert —que pretén que els pressupostos municipals siguin comprensibles per a tothom— i l’anomenat model de costos ABC, implantat de forma pionera i que permet detallar el cost real dels serveis municipals de manera eficient i entenedora.