Proposició perquè la història del poble gitano s’estudiï a l’escola

La contribució del poble gitano a la cultura i la història de Catalunya dels darrers 600 anys han estat habitualment silenciades o menystingudes. A Barcelona, per exemple, la lluita antifranquista va tenir un dels seus exponents en el pintor gitano Helios Gómez, l’autor de la Capella Gitana de La Model. De la seva banda, estils musicals com el flamenc o la rumba, molt arrelats a diversos barris de la ciutat, només es poden explicar per la contribució de la cultura gitana en el conjunt de la cultura catalana.

“La història del poble gitano és la història del nostre país”, ha dit en aquest sentit el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens. Per això, al pròxim plenari de maig es portarà a debat una moció per instar el Departament d’Ensenyament de la Generalitat que creï una comissió de treball per elaborar materials curriculars sobre la història i cultura del poble gitano a Catalunya.

La moció, que demanarà fer els materials amb la participació d’entitats i institucions representatives del poble gitano, està relacionada amb el pla contra l’antigitanisme que actualment elabora l’Ajuntament, en el marc més global de la lluita contra l’odi i la discriminació.

La comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López, ha destacat que tant la creació del nou pla com les accions de l’actual Estratègia local del poble gitano es desenvolupen incorporant-hi la perspectiva intercultural. En aquest sentit, des de l’inici del mandat s’han consolidat i reforçat les polítiques socials, educatives i d’ocupació per reduir la vulnerabilitat del col·lectiu gitano, però evitant les actuacions merament assistencials.

Aquesta mirada intercultural implica, en paraules de López, “fomentar l’apoderament dels veïns i les veïnes gitanes, i la seva participació en les polítiques municipals a través, per exemple, de les entitats del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona“.

La comissionada també ha destacat el reforç de la programació de l’Espai Avinyó, que inclou xerrades i activitats culturals per donar a conèixer, posar en relleu i recuperar la memòria històrica de les comunitats gitanes, unes comunitats que legalment no estan discriminades a Espanya des del 1978, però que encara avui segueixen estigmatitzades pel simple fet de tenir una altra cultura, un altre idioma i uns altres costums.

Dia Internacional del Poble Gitano

El 8 d’abril es commemora la celebració del Primer Congrés Internacional Gitano, que va tenir lloc a Orpington (Regne Unit) l’any 1971 amb el record de l’Holocaust com un dels eixos centrals.

En el marc de les celebracions i activitats organitzades a Barcelona per entitats gitanes de la ciutat, per primera vegada es penjarà la bandera romaní al balcó de l’Ajuntament. A més, la nit de dissabte, a partir de les 21.00 hores, s’il·luminaran les Fonts de Montjuïc amb els colors de la bandera del poble gitano.