L’escola de Sarrià que va desafiar el sistema educatiu franquista

Durant 18 anys l’edifici que ara és el Centre Cívic Casa Orlandai va estar ocupat per l’Escola Talitha. El centre es va inaugurar el 1956 fora del sistema educatiu oficial i va recuperar la renovació pedagògica catalana dels anys trenta. La fundadora d’aquest projecte va ser Maria Teresa Codina, amb la col·laboració d’un equip de mestres que, com ella, volien una educació en què prevalguessin els valors d’igualtat, austeritat, sociabilitat i de respecte al català i la diversitat.

La pedagoga Maria Teresa Codina es va adonar de molt jove que calia canviar el sistema educatiu que el franquisme havia imposat. O, si més no, crear-hi alternatives. Però com que no sabia com fer-ho, se’n va anar a França, on va estar-se un any per buscar informació sobre altres models educatius. En tornar, amb 29 anys, va fundar l’Escola Talitha. La Casa Orlandai era el lloc perfecte per al projecte que Codina tenia pensat, perquè la proximitat amb el tren de Sarrià permetia que hi poguessin anar alumnes de tot Barcelona.

Els inicis van ser molt durs i van trobar molts impediments. Un dels més importants era la formació dels professors. Segons Codina: “N’hi havia molts d’interessats a fer coses diferents, perquè sabien que el sistema no funcionava, però no tenien prou coneixements ni informació per intentar-ho.” Un altre dels problemes que van haver d’afrontar eren les inspeccions. Les classes eren en català en una època en què això estava prohibit, així que se les enginyaven per tenir-ho tot preparat en el moment apropiat: “Quan hi venia un inspector, s’enviava un dels nens a repartir un manyoc de llapis a cada classe. Aquest era el senyal perquè els professors pengessin la foto de Franco a la classe i eliminessin qualsevol rastre de català.”

La llavor de l’educació pública actual

L’Escola Talitha va estar en funcionament 18 anys. Va tancar el 1974 per deixar pas a un model nou d’escola pública dissenyat a partir de projectes innovadors com els d’aquest centre. Però mentre va funcionar, va passar dels 15 alumnes del primer any als 500 que hi havia quan va tancar les portes.