Les plagues de parcs i jardins, sota control

L’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona té comptabilitzades 117 plagues i malures (malalties) que afecten les plantes i els arbres de la ciutat. El protocol d’actuació prioritza el control biològic i preventiu amb l’objectiu de reduir els riscos i efectes que els tractaments químics tenen en la salut humana i el medi ambient.

El comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, ha afirmat: “Treballem en la línia preventiva i el control biològic amb la determinació de reduir en un futur totalment els mètodes pesticides a la ciutat.” Del total de plagues i malures existents, n’hi ha onze que poden afectar el confort de les persones i que són tractades amb mètodes preventius i ecològics amb l’excepció de cinc que encara es tracten amb productes químics. Aquestes són la processionària del pi, el morrut roig de la palmera, el tigre del plàtan, el Belonochilus numenius, que ataca els plàtans, i el pugó del Liriodrendron.

Els mètodes de control ecològic són efectius, segons ha explicat Ximeno, el qual ha posat com a exemple que el tractament de feromones que es fa per combatre el morrut roig ha donat com a resultat que l’afectació a les palmeres hagi caigut entre un 60% i 70% des del 2015. Segons el comissionat, la gestió integrada per al control de plagues no és un mètode nou, sinó que “el que és nou és que Barcelona ho faci d’una manera generalitzada”. I ha afegit: “Es tracta d’observar la natura i emular els sistemes naturals.”

A la gestió integrada s’utilitzen els tractaments de menys a més impacte, com els tractaments preventius mitjançant les espècies més adaptades a l’entorn urbà i les més resistents a l’atac de plagues; els mètodes de control i seguiment com les trampes de feromones (per al morrut roig de la palmera); l’aplicació d’aigua a pressió per rentar arbres amb pugó; mètodes biològics com la utilització d’organismes vius per controlar les poblacions d’un altre insecte que provoca danys, com les larves de vespes que es pengen als arbres perquè elimini la caparreta, i, com a últim recurs, els tractaments químics.