Les biblioteques més particulars de Barcelona

Barcelona té una xarxa de biblioteques públiques obertes a tothom i amb publicacions que qualsevol ciutadà pot llegir, consultar o endur-se, però a banda d’aquestes biblioteques n’existeixen unes de paral·leles que amplien la riquesa literària de la ciutat. Són les biblioteques particulars, la que cadascú té a casa seva, que endreça com li sembla millor i a la que no hi pot accedir qualsevol.

Vídeo ‘Les biblioteques més particulars de Barcelona’

El llibre Biblioteques particulars de Barcelona, editat per l’Ajuntament de Barcelona, és un recorregut per 13 biblioteques privades, cadascuna d’elles dedicada a una temàtica diferent, algunes de més valuoses que d’altres, unes de més especialitzades i altres de més acadèmiques, però totes adaptades a l’espai que cada propietari li ha volgut dedicar i endreçades de la millor manera possible. Es tracta de col·leccions tan extenses que necessiten etiquetar-se o indexar-se perquè, si no, trobar-hi un llibre pot convertir-se en tota una aventura.

“Quan vas a casa d’algú, mires quins llibres té i com els té col·locats”, diu l’editor del llibre, Jaume Subirana, que afegeix que el llibre s’ha fet per l’amor a la literatura, per donar a conèixer aquests tresors amagats, però també per mantenir l’esperit tafaner d’entrar a casa d’algú i donar un cop d’ull a la seva biblioteca. És un llibre que barreja les entrevistes amb les fotografies, de manera que es pot llegir i es pot mirar. “S’acaba coneixent la vida dels entrevistats a través dels llibres que tenen a casa”, explica Subirana.

Dotze biblioteques, tretze persones diferents

Entre tots els barcelonins que es podrien haver entrevistat, milers segons els autors del llibre, se n’han triat 13. D’una banda, el dramaturg català Josep Maria Benet i Jornet, que té una biblioteca particular amb llibres de narrativa, poesia i assaig de teatre; Simona Škrabec, traductora i assagista, que posseeix tota mena de llibres, i en té tants que no en sap ni el número; l’il·lustrador Miguel Gallardo, que té una col·lecció de llibres de còmic i il·lustracions, de belles arts i també de novel·la negra; el professor Ramon Pla i Arxé, amb més de 20.000 exemplars registrats en el seu ordinador; l’empresa Monvínic, que disposa d’una gran biblioteca enològica; el catedràtic Josep Fontana, que ocupa cada habitació de casa seva amb una temàtica diferent; el compositor Salvador Brotons, que defineix la seva col·lecció com a biblioteca de partitures; l’escriptora Teresa Rovira i Comas, que va heretar molts llibres del seu pare, el polític i historiador Antoni Rovira i Virgili; Oriol Comas, que fa més de 40 anys que col·lecciona llibres especialitzats en jocs de taula; Dolors i Xavier Folch, sinòloga i editor, que tenen una biblioteca que barreja història xinesa i poesia; Miquel Iceta, polític que llegeix sobre política, i el físic i professor Jorge Wagensberg, que defineix la seva biblioteca com una barreja entre goig i feina.