La radiografia més completa per fer una ciutat accessible per a tothom

En termes d’accessibilitat, el punt de vista tècnic n’és només una part. El diagnòstic sobre l’accessibilitat de la ciutat, iniciat el mes de maig, entra en la segona fase amb la incorporació de 38 persones amb diversitat funcional que treballen per aportar la seva experiència vital en la realització del treball de camp, amb l’objectiu de millorar les polítiques públiques en aquest àmbit.

El diagnòstic de l’accessibilitat consisteix a avaluar no tan sols les barreres físiques d’un equipament, establiment o servei, sinó també les barreres que generen la manca d’elements comunicatius o de senyalització, d’adaptació correcta en els camps auditiu o visual, així com d’accessibilitat dels productes que s’hi ofereixen. Pel que fa a aquests aspectes, les persones amb diversitat funcional poden aportar una anàlisi més acurada, una capacitat de resposta més precisa i una proposta resolutiva que s’ajusti millor a les necessitats.

Barcelona 2026, una ciutat per a tothom

Aquesta radiografia s’emmarca en el Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026, un projecte ambiciós per documentar i revisar l’accessibilitat de tots els serveis de la ciutat, tant públics com privats, oferir solucions per a cada cas i reservar un percentatge de les inversions municipals per fer-les possibles. El 2026 és la data límit per fer de Barcelona una ciutat totalment accessible, amb un entorn urbà que pugui ser gaudit per tothom en igualtat de condicions. Actualment, un 8% de la població de la ciutat, gairebé 130.000 persones, tenen reconeguda algun tipus de discapacitat.

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha explicat: “L’equip de treball ja ha analitzat més de 2.500 parades i estacions de transport, i nombrosos museus i equipaments esportius.” També cal destacar 52.300 establiments comercials a peu de carrer, més de 400 centres educatius i 317 hotels. En la segona fase, i amb la participació directa de les 38 persones amb diversitat funcional, pren rellevància el diagnòstic de centenars d’equipaments com centres de serveis socials, centres d’atenció primària, universitats, mercats, centres cívics, biblioteques o cinemes.

Una reivindicació històrica

La contractació d’aquestes 38 persones, que tindrà una durada d’entre sis i vuit mesos, es va dur a terme mitjançant un pla d’ocupació liderat per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), al qual es van presentar 168 persones. Entre els requisits, els candidats i les candidates havien d’estar inscrits a l’atur i tenir coneixement en matèria d’accessibilitat.

La incorporació d’aquestes persones respon a una reivindicació històrica dels col·lectius de persones amb diversitat funcional, i també de l’IMPD. La seva arribada suposa un augment del percentatge de persones amb discapacitat que hi treballen, el qual arriba al 44% del total de la plantilla.