La Marina té un pla!

La Marina es va fer una autofoto col·lectiva la tarda que començava la festa major i es presentava a tot el veïnat el pla que millorarà el barri durant els propers anys, amb setze accions socials, educatives, econòmiques i urbanes. Molts dels assistents ja les coneixien, perquè les han debatut en els diversos fòrums i entitats en què participen. D’altres les descobrien just després de refrescar-se amb un tall de síndria o un granissat i fer-se la foto per formar part del mural que diu “Som de la Marina”.

La tarda es va anar animant a mesura que l’ombra s’estenia per la plaça de la Marina. La calor es va anar fent més suportable i el veïnat va començar a acudir-hi des de tots els racons de la Marina. Quan als “mariners” i les “marineres” els demanes d’on són, et responen amb noms tan diversos com el Polvorí, Can Clos, Port, Estrelles Altes, les “cases barates” d’Eduard Aunós, la Vinya, Plus Ultra o la Colònia Santiveri. Però en veure l’oportunitat de retratar-se per formar part d’un mural que diu “Som de la Marina”, no ho dubten ni un moment: “per la Marina, on s’ha de signar?” (ahir ho feien només per cedir els seus drets d’imatge per a aquesta autofoto col·lectiva que també es quedarà al barri).

A més de llegir els plafons informatius del nou Pla del barris, els veïns i les veïnes van poder sentir de viva veu les explicacions de la fins ara directora del pla, Carla Cors, que va aprofitar per presentar i passar el relleu d’aquesta responsabilitat a la nova directora, Xitlali Hernández. Cors va recordar el gran nombre de reunions fetes amb tota mena de col·lectius i entitats abans de redactar el Pla de barris, però també va insistir que els projectes no estan tancats sinó que s’aniran acabant de definir amb la participació constant del veïnat. La consellera de la Marina al Districte de Sants-Montjuïc, Esther Pérez, va explicar per què la Marina té aquest pla i “és un barri prioritari per a aquest equip de govern”. Es tracta, segons Pérez, d’equilibrar el territori “millorant barris que se senten oblidats i que han estat marginats en altres moments”. Per tant, es tracta de combatre aquella sensació que “la Marina som el darrer barri de Barcelona” o, com va escriure Paco Candel, “allà on la ciutat canvia de nom”.

Tarda refrescant

La calor també es va combatre amb síndria i granissats. La sindriada de La Marina Viva és ja tradició de l’inici d’aquestes Bacanals de Barcelona, el nom amb què es coneix també la Festa Major de la Marina. A més de totes les autoritats i representants polítics que no es van voler perdre el començament de la festa i del Pla de barris, el pregó de festa major va anar a càrrec de la Taula de Dones de la Marina, a qui l’any passat es va atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona. Van pujar totes a l’escenari i, a més de reivindicar el paper de les dones en la construcció de la Marina, van tornar a demanar unes festes lliures d’agressions sexistes.

Després del pregó i de la impressionant actuació dels Falcons de Vilafranca del Penedès, la música que sonava la triaven els mateixos veïns i veïnes proposant temes per a la llista de reproducció participativa. La selecció musical, a més d’incloure algunes cançons pròpies de la Marina, també reflectia la diversitat del barri, perquè van sonar des dels Manel fins a la cançó de l’estiu, l’inevitable Despacito. També l’havanera El meu avi, perquè no oblidem que “Som de la Marina” i, per tant, “mariners” i “marineres”.