Gràcia retirarà 166 plaques franquistes

Segons l’últim inventari que s’ha realitzat, a Gràcia encara hi ha 166 edificis que conserven la placa que identificava els habitatges protegits construïts pel Ministerio de la Vivienda durant la dictadura franquista. Seguint els passos del Districte de Nou Barris —que ha començat a retirar 232 plaques—, Gràcia ha començat a instar per carta els propietaris d’aquests habitatges que retirin aquest element.

La Llei de memòria històrica, que es va aprovar el 2007, obliga les administracions públiques a prendre mesures per retirar els símbols d’exaltació de la insurrecció militar, la Guerra Civil i la dictadura franquista. El regidor de Gràcia, Eloi Badia, assegura: “És un mandat que ens sentim propi i, per tant, procedirem a la retirada d’aquestes plaques.”

Aquesta mateixa llei ha permès desterrar de la ciutat i dels edificis públics tots els monuments, les escultures i els relleus franquistes, de manera que actualment no consta que existeixi a Barcelona cap escultura ni cap símbol franquista en l’espai públic.

En la carta que es fa arribar als propietaris de les 166 finques, se’ls comunica que si en el termini d’un mes no s’hi manifesten en contra, es procedirà a retirar la placa d’ofici, assumint el cost íntegre de la retirada i de la reparació de la façana, si escau. Les comunitats de veïns que s’hi oposin, ho hauran de fer constar presentant un escrit al Registre municipal en què consti l’acord de la comunitat.

Aquests 166 edificis que conserven les plaques del Ministerio de la Vivienda han estat identificats en un cens nou, que actualitza el de l’any 2007 —el qual registrava 395 plaques. Malgrat que molts d’aquests elements ja han desaparegut, el nou recompte n’ha detectat alguns que no s’incloïen en el cens anterior i ha comprovat que algunes de les plaques detectades el 2007 no corresponien al districte de Gràcia.

El Districte s’ha pronunciat en contra de les referències franquistes en l’espai públic perquè són contràries a la democràcia, la llibertat i la solidaritat, i perquè representen una infracció moral de la memòria de les víctimes del feixisme i de les persones que van patir la repressió de la dictadura franquista. Així, se suma a la tasca que va començar Nou Barris i que es pretén estendre a la resta de districtes on també s’ha posat sobre la taula aquesta necessitat, com Sant Andreu o Sarrià – Sant Gervasi.