El llibre ‘El Modernisme perdut’ posa al descobert l’Eixample del 1900

El districte de l’Eixample es va començar a construir cap al 1860, i això va permetre que s’experimentés amb nous models d’edificis i més amplis gràcies a la tecnologia constructiva del ferro. Es van construir fàbriques, tipus diferents d’edificis i amb funcions que no havien existit mai, com els primers garatges de cotxes.

Xavier González, autor d’un article preliminar sobre el Modernisme perdut, i la doctora Raquel Lacuesta són els autors del llibre El Modernisme perdut II: L’Eixample de Barcelona. Els autors van enfocar la recerca en les dues vies senyorials de l’Eixample, el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya.

L’Eixample va esdevenir la zona d’oci de la burgesia benestant i s’hi van construir els primers cinemes i teatres. També s’hi van fer jardins i parcs públics.

Els grans edificis com fàbriques o frontons ocupaven uns solars immensos, i van ser els primers que van desaparèixer. Els restaurants i els cafès més aviat van deixar dexistir per la dinàmica de les modes, que són breus. Els millors de l’època, doncs, van desaparèixer en deu anys.

Les cases dhabitatges són també una aportació important de larquitectura modernista. Se n’han conservat moltes, però també se n’han destruït un gran nombre, sobretot les que feien xamfrà, ja que als anys seixanta i setanta, amb l’especulació immobiliària, van sucumbir ràpidament.

El llibre l’ha publicat l’Editorial Base.