Ciutat Vella inicia el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

L’Ajuntament de Barcelona i la cooperativa Sostre Cívic han donat avui el tret de sortida a l’inici de les obres d’un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al carrer de la Princesa, 49, al cor de Ciutat Vella, que tindrà cinc pisos nous en aquest règim de tinença que impulsa el Govern municipal per fomentar la propietat col·lectiva, una opció molt estesa al nord d’Europa i que ara s’instal·la a Catalunya.

L’equip de Govern impulsa, amb exemples com aquest, noves formes d’accés i de relació amb l’habitatge protegit que no són ni el lloguer ni la propietat, fórmules que eviten l’especulació, garanteixen l’estabilitat en el temps dels usuaris i fomenten la gestió comunitària dels immobles.

El comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum, Jordi Via, ha participat en l’inici d’aquest projecte del carrer de la Princesa, 49. Es tracta d’un immoble buit i en desús que la cooperativa Sostre Cívic gestionarà gràcies a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona, que és el propietari de l’edifici i el cedeix amb aquesta finalitat.

Es tracta del segon exemple de cohabitatge que pren forma a Barcelona en poc temps. El primer cas va ser l’inici de les obres de l’edifici de la cooperativa La Borda, a Can Batlló, a Sants-Montjuïc, a mitjan febrer.

Per seguir impulsant aquest model, l’Ajuntament de Barcelona ja va treure a concurs públic l’adjudicació de set solars situats en diferents districtes de la ciutat per construir-hi habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús o cohabitatge. Es tracta de solars situats als districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Martí i Sarrià – Sant Gervasi, en els quals es poden arribar a construir 133 habitatges.

La implantació de models alternatius d’accés i de tinença d’habitatge que ja funcionen amb èxit en altres ciutats del món té com a finalitat progressar en la concepció de l’habitatge com un dret social. El Govern municipal es planteja l’objectiu de licitar al llarg dels propers anys almenys més de quatre-cents habitatges cooperatius a la ciutat.

El cohabitatge ha demostrat ser una alternativa molt reeixida tant per accedir a un habitatge a un preu inferior al de mercat, com per garantir la implicació dels usuaris en la gestió i el manteniment dels habitatges en ciutats del nord d’Europa com Viena, Copenhaguen i Berlín.

La idea fonamental d’aquest model és que la propietat dels immobles correspon a una cooperativa, així que mai no es poden fer servir per especular. En aquestes comunitats de veïns no existeixen propietaris, sinó socis, que es regeixen per un règim semblant al del lloguer indefinit, però amb un preu molt més assequible i una gestió dels espais comuns molt més col·laborativa.

El cohabitatge: una alternativa al model d’habitatge actual

Per fer front a la situació d’emergència de l’habitatge, l’Ajuntament de Barcelona treballa, no solament per atendre les persones amb ajuts i serveis específics, sinó també incrementant el parc públic d’habitatge. En aquest sentit, el consistori aposta per una alternativa al model actual: la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús o cohabitatge.

El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne les propietàries o les arrendadores, per un període llarg de temps —de 50 a 100 anys— i a un preu inferior al de mercat.

Els objectius que es volen assolir donant suport a aquest model són:

— Garantir l’accés a un habitatge digne i assequible.
— Mantenir la titularitat pública del sòl, que s’ofereix en dret de superfície.
— Impedir l’especulació amb l’habitatge.
— Garantir l’estabilitat en el temps dels usuaris.
— Fomentar la gestió comunitària dels immobles.

El model consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament o d’un propietari privat, d’una finca o un solar en desús en què la cooperativa pugui construir habitatges. Els socis dipositen una entrada i paguen mensualment una quota per l’ús de casa seva. Poden disposar de l’habitatge de per vida, encara que no en seran mai els propietaris: la propietat pertany a la cooperativa.

Els projectes han de preveure criteris ambientals estrictes, una quantitat significativa d’espais que promoguin la vida en comunitat, l’ús compartit d’infraestructures bàsiques i la corresponsabilitat dels usuaris en la gestió.